dimecres, 31 de desembre del 2008

BONA ENTRADA A L'ANY 9!

Per acabar l'any, una curiositat...
Sabeu que enguany fem 100 anys de la "tradició" de menjar raïm a les campanades d'any nou? És un invent català!
Tal com explica a El Periódico:
"Si algú encara es pensava que el costum d'ennuegar-se amb 12 grans de raïm al ritme de les campanades era una tradició que es remuntava al començament dels segles, un hàbit heretat d'algun personatge bíblic o consignat en el pàl.lid paper d'un manuscrit asteca, potser voldrà saber que hi ha poques tradicions tan comercials o, almenys, tan arrelades en la probablement llei bàsica del capitalisme modern: la de l'oferta i la demanda. Llestos i enginyosos, els viticultors espanyols que a finals de 1909 es van veure ofegats en un oceà de raïm verd, aclaparats pel volum d'una collita desbordant, preocupats, sobretot, davant la perspectiva d'haver de llançar-la a les escombraries, es van gratar el cap i es van treure del barret de copa això: senyors, el raïm porta sort i se n'ha de consumir la nit de Cap d'Any. Fenomenal. Van inventar la tradició."

divendres, 26 de desembre del 2008

(3) Qui l'encerta?

Una pregunta ben adequada a aquests dies...
. Sabeu d'on eren els Tres Reis Mags?

dimarts, 23 de desembre del 2008

Mecanografia...

Avui us envio un joc de mecanografia, que posa a prova la velocitat que tenim a l'hora d'escriure a l'ordinador. Com més s'hi juga, més es practica! 
Et donen un minut i una proposta de paraules comunes per anar escrivint. Quan s'acaba el temps et diran les que has sigut capaç d'escriure correctament i la posició que ocupes en el rànquing que, en català, ja aplega més de 8.200 persones. 

dissabte, 20 de desembre del 2008

dimecres, 17 de desembre del 2008

diumenge, 14 de desembre del 2008

(2) Qui l'encerta?

Doncs aquí teniu la segona pregunta del mini-concurs-personal:
. Quin és l'animal més possessiu?

dimecres, 10 de desembre del 2008

Big Box

Bestial... una tècnica que no coneixia! Sembla que tinguin dos o tres parells de cordes vocals! Com ho fan?

dimarts, 9 de desembre del 2008

(1) Qui l'encerta?

Sabeu quina és la cançó més cantada del món?
S'accepten propostes... la resposta la tindreu aviat!

L'Orquestra Simfònica de YouTube

YouTube intenta crear una orquestra internacional, la 1a seleccionada a través d'internet. Jo ho trobo una proposta estranya, però per qui hi estigui interessat/da... http://es.youtube.com/symphonyes
Val a dir que directors com Victor Pablo Pérez, Josep Pons o el Liceu com a entitat recolzen aquesta proposta.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Magdalena Kozena

Recreació d'una aria de la Cantata BWV 30 de J. S. Bach, ambientada en un assaig de la pròpia cantata dirigit pel compositor.

Vídeo inclòs com a bonus track en el DVD "Bach Arias" de la Deutsche Gramophon (1998).
http://www.amazon.com/gp/product/B000...

La cantant és Magdalena Kozena. M'encanta com canta!

dimarts, 2 de desembre del 2008

Problema a resoldre

Advertencia: Ten en cuenta que no hay trampas, no hay cosas escondidas, todo está a la vista. 

Algo más: si no conoces el ejemplo, permíteme una sugerencia. Trata de pensarlo, porque vale la pena. En particular, porque demuestra que lo que crees sobre ti mismo a lo mejor no es tan cierto. O, en todo caso, es
 
incompleto. 

ARGUMENTO
 

Antonio, padre de Roberto, un niño de 8 años, sale conduciendo desde su casa en Madrid, y se dirige rumbo a Valencia. Roberto, va con  él.
 

En el camino, se produce un terrible accidente. Un camión, que venía de frente, se sale de la autopista y embiste de frente al coche de Antonio. El impacto mata instantáneamente a Antonio, pero Roberto sigue con vida. Una ambulancia de Valencia llega casi de inmediato, advertida por quienes fueron ocasionales testigos, y el niño es trasladado al hospital. 

Nada más llegar, los médicos de guardia comienzan a tratar al niño con mucha dedicación, pero, tras intercambiar opiniones y estabilizarle las constantes vitales, deciden que no pueden resolver el problema de Roberto. Necesitan consultar. Además, advierten el riesgo de trasladar al niño y, por eso, deciden dejarlo internado allí, en Valencia. 

Después de las consultas pertinentes, se comunican con un Hospital infantil de Madrid y finalmente conversan con una  eminencia en el tema a quien ponen en conocimiento de lo ocurrido. Como todos concuerdan que lo mejor es dejar a Roberto en Valencia, la  eminencia decide viajar directamente desde Madrid hacia allá. Y lo hace. 

Los médicos del lugar le presentan el caso y esperan ansiosos su opinión. Finalmente, uno de ellos es el primero en hablar: '¿Está usted en condiciones de tratar al niño?', pregunta.
 

Y obtiene la siguiente respuesta:
 

- ¡Cómo no lo voy a tratar, si, además, es mi hijo!


 ---------------
 

Bien, hasta aquí, la historia. Está en ti el tratar de pensar una manera de que tenga sentido. Como no compartimos la habitación, o donde sea que estés, te insisto en que no hay trampas, no hay nada oculto. Y antes de que leas la solución, quiero agregar algunos datos: 

 a) Antonio no es el padrastro.
 

 b) Antonio no es cura.
 

AHORA SÍ, TE DEJO EN COMPAÑÍA DE TU IMAGINACIÓN. ESO SÍ, TE SUGIERO QUE LEAS OTRA VEZ LA DESCRIPCIÓN DEL PROBLEMA Y, CRÉEME, ES MUY, MUY SENCILLO. 

SOLUCIÓN, MÁS ABAJO (léela sólo cuando desistas del intento). 

 .


 ..


 ...


 ....
 

 ..... 

 ....


 ... 

 ..
 

 .
 


Solución:
 

Lo notable de este problema es lo sencillo de la respuesta. Peor aún: en cuanto la leas, si es que no pudiste resolverlo, te vas a dar con la cabeza contra la pared pensando ¿cómo puede ser posible que no se me
 hubiera ocurrido?

La solución es que la eminencia de la que se habla, es la madre. Este punto es clave en toda la discusión del problema. Como se advierte (si quieres vuelve y relee todo), nunca se hace mención al sexo de la eminencia. En ninguna parte. 

Pero nosotros tenemos  tan interiorizado que las eminencias tienen que ser hombres, que no podemos pensar en que sea una mujer. Y esto va mucho más allá de que puestos ante la disyuntiva explícita de decidir si una eminencia puede o no puede ser una mujer, creo que ninguno de nosotros dudaría en aceptar la posibilidad tanto de una mujer como de un hombre. Sin embargo, en este  caso, falla. No siempre se obtiene esa respuesta.
 

Más aún: hay muchas mujeres que no pueden resolver el problema, y cuando conocen la solución, se sienten atrapadas por la misma conducta machista que condenan.
 

En fin, creo que es un ejercicio muy interesante para analizar nuestras propias complicaciones y  laberintos internos.

(extret d'un mail d'aquests col·lectius)

dissabte, 29 de novembre del 2008

Stringfever

Un quartet de corda dit Stringfever fan una evolució des de Bach als Beatles en 6 minuts!

dijous, 27 de novembre del 2008

dimarts, 25 de novembre del 2008

Women in art

Ho he trobat preciós...

by Philip Scott Johnson
500 Years of Female Portraits in Western Art

Music: Bach's Sarabande from Suite for Solo Cello No. 1 in G Major, BWV 1007 performed by Yo-Yo Ma

For a complete list of artists and paintings visit
http://www.maysstuff.com/womenid.htm

dilluns, 24 de novembre del 2008

Ice Age 3

Doncs el meu germà ens ha enviat aquest link amb dos trailers de la pel·lícula (més concretament de l'Scrat)... i fa molt bona pinta! 
Això sí, no la veurem fins a l'estiu... paciència!












dijous, 20 de novembre del 2008

Alto vs Contratenor

Qui guanyarà?

Aria Nel profondo de "Orlando Furioso", A. Vivaldi
Modificada com a duet de cantants rivals

dilluns, 17 de novembre del 2008

Els americans...

Endreçant les coses d'Amèrica (hi vam ser aquest estiu), he trobat aquesta targeta que em va fer molta gràcia. Estava al metro, col·locada en un seient, per si a algú li interessava.
Es tracta d'un anunci de lloguer d'habitacions (ho he deduït per la traducció a l'anglès de baix). 
És bo observar la petita diferència de significat de l'expressió "for rent": primer es tradueix per "se rentan" i després per "vacios". Segur que els que van fer la targeta van demanar assessorament!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Monocicle

Això no és ni més ni menys que la rèplica d'un monocicle de l'any... 1873!
Si no m'equivoco, va ser pensada per un espanyol, i ara tornada a copiar per un home de Burgos!
Mola, eh!?




dimecres, 12 de novembre del 2008

Mare adoptiva

La gossa de la meva cunyada es diu Mel. Fa un temps, el meu pare va portar una gateta petita a casa (ara ja és gran!), i es diu Raxa.
Doncs el cas és que... la Mel es va convertir amb la mare adoptiva de la Raxa! I l'alletava i tot!
No em digueu que no és tendre...

divendres, 7 de novembre del 2008

Decàleg de bones maneres

Acabo d'arribar de Madrid, de cantar a l'Auditorio Nacional amb el Cor de Cambra.
Tot endreçant la maleta i les partitures he trobat un apartat al programa de mà prou curiós. Us el transcric:

 "Decálogo de buenas maneras
1. No use demasiado perfume. Hay muchas personas que son alérgicas.
2. Si trae a un niño, asegúrese de que las buenas maneras forman parte de la experiencia. A ellos les encanta aprender cosas nuevas.
3. Quite los envoltorios a caramelos antes de que empiece el concierto.
4. Asegúrese de apagar móviles, buscas, y alarmas de los relojes. 
5. La abertura y los bises forman parte del concierto. No haga ruido durante su realización.
6. Nota a enamorados: cuando os apoyáis el uno en el otro impedís la visión de la persona que está detrás.
7. No debe hablar, ni tararear, ni cantar, ni marcar el tiempo con el cuerpo. Si tiene que toser, hará mucho menos ruido si se tapa la boca con un pañuelo.
8. Espere a una pausa antes de rebuscar en un bolso o bolsillo.
9. El aparcamiento sí está muy ocupado, y puede ser difícil encontrar transporte público, pero es de mala educación salir del concierto durante su ejecución.
10. La regla de oro: trate a otros como quiere que le traten a usted"

No em sembla mala idea que abans de començar un concert et recordin quatre normes de convivència bàsiques. Potser no haurien de fer falta perquè en principi tothom sap anar pel món, però queda demostrat que no hi ha concert on un pianissimo no quedi tapat pel paperet d'un carmel.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Auto(en)cantar-se!

Per diverses bandes he anat trobant versions d'una nova moda: cantar-se un mateix totes les veus d'una peça determinada i fer-ne un muntatge. La veritat és que són versions molt aconseguides!
Els vídeos que us passo són:
1. Un homenatge a John Williams basat en Star Wars
2. The Muppets, una versió de "Bach, Bach, Ba
3. El canon de Pachelbel

A veure qui s'hi anima i en fa una!



dissabte, 1 de novembre del 2008

Test d'agilitat visual

Us proposo un repte. Anem per passos:

1. Cliqueu per veure el vídeo i compteu quants "passes" de pilota es fan els jugadors vestits de blanc fins al segon 26 del vídeo. No és senzill, així que heu d'estar molt concentrats/ades.



2. Després continueu llegint:
3. Quants n'heu vist?
4. Segur que la resposta és correcta, però... us heu fixat que hi ha un ós que travessa la pantalla ballant BreakDance? Torneu a posar PLAY i acabeu de veure el vídeo
5. Aquest vídeo està fet per demostrar que l'ull humà només veu el que busca, que passa per alt la informació que troba irrellevant. 
Diuen que l'objectiu dels creadors va ser conscienciar als conductors que sempre s'ha d'estar atent al volant encara que es circuli per carreteres conegudes!

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Si congeles un ésser viu...

En aquest vídeo explica que si congeles un ésser viu mor. Però... resulta que la granota té "superpoders" i no mor! 
I nosaltres? Si ens congelen i al cap d'uns anys ens descongelen... sobreviuriem? Això diuen que van fer amb Walt Disney, no?

dijous, 23 d’octubre del 2008

Cor de Cavalls












Un bon entreteniment... segueix aquest enllaç i podràs fer cantar els cavalls. Has de fer un clic damunt de cadascun per fer-lo començar o parar. Però... alerta! S'ha de fer amb certa gràcia, que sinó sembla un orgue de gats! ;)

divendres, 17 d’octubre del 2008

"Somwhere over the rainbow"




Ja s'ha fet famosa aquesta versió de la cançó. Dubto que encara hi hagi algú que no l'ha vista, però sempre és bonic recordar-la... amb Connie de 6 anys cantant-la. 
No és més que el Factor X americà, però...  que tendre!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Curiositats numèriques

- EL 19 de novembre de 1999 (19/11/1999), és la data mes recent en la qual tots els nombres van ser imparells; el pròxim dia amb aquestes característiques serà el 1 de gener de l'any 3111 (1/1/3111).

- Una de cada 16 hores que estem desperts la passem amb els ulls tancats, a causa del parpelleig. Això és gairebé imperceptible gràcies a la seva curta durada, però de cada minut, quatre segons estem a fosques.

- Si arribes a viure 75 anys, molt probablement 25 d'ells els passis dormit.

Dates capicues: Són les vuit i dos minuts del vespre del dia vint de febrer de l'any dos mil dos. Dit, escrit o llegit així un només pot contestar: "Bé, i a mi què? " Doncs, que si t'agarda la simetria o ets afeccionat als cap-i-cues, ets al davant d'un dels cap-i-cues més llargs de la història. Mireu-lo bé 20:02 20-02-2002, és a dir: 200220022002

No em vull trencar el cap pensant quants cents d'anys hem trigat o trigarem a tenir un capicua com aquestm però després de més de dues hores que hi porto donant voltes, la migranya ha començat a fer de les seves, i per tant ho deixo per qui s'hi vulgui entretenir. I no us penseu que sigui tan fàcil com dir: L'Any que vé, home... el 30 de març de 2003 a les 30 hores i tres minuts!!!
Vols dir això? 30:03 30-03-2003 Hi ha un nombre que falla, i això trenca el capicua. Llavors hem d'esperar 1001 anys (Aquest sí que és capicua) Serà el 3003. Si, capicua, però no hi ha dies de 30 hores... Es clar, només tinc fins les 24: 00

Sí, perquè un segon després ja serien les 00:00 però llavors hauria de ser del dia 0 del mes 0 de l'any 0, i això no quadra... Tanmateix tenies raó, si que és complicat això. Però ja ho tinc. Per exemple, podrien ser les 3 i 51 minuts de l'11 de novembre de 1551

Bon capicua. Fixa-t'hi 15:51 11-11-1551 Poc després que Colom descobrís Amèrica...

Una solució... el proper cap i cua serà a les 9 del vespre i 12 minuts del dia 21 de desembre de l'any dos mil cent dotze. Veus? 21:12 21-12-2112

dijous, 9 d’octubre del 2008

Simfonia "El Comiat"

Joseph Haydn tenia sentit de l'humor. Us presento l'últim moviment (Presto-Adagio) de la simfonia nº 45, en fa sostingut menor. Si mireu el vídeo fins al final, entendreu perquè la simfonia té aquest nom.


Concert: 
Wiener Philharmoniker
D. Barenboim
Live 1.1.2009

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Personatges de ficció

Avui us ensenyo algunes imatges de personatges de la ficció tal com serien a la realitat, si fossin de carn i ossos. És obra de Jax de Pixeloo.
Podeu trobar el procés d'elaboració en un vídeo del Youtube.





dissabte, 4 d’octubre del 2008

Frank SUGARCHILE Robinson

Fragment de la pel·lícula "No leave no love", de l'any 1946, dirigida per Charles Martin.
Frank "Sugarchile" Robinson és aquest nen prodigi que toca el piano... bestial!

dijous, 2 d’octubre del 2008

Cobla Contemporània "MÉS FILMS"

"L’any 1995, il·lusionats i engrescats amb l’ànim de fer noves i diferents aportacions, es va crear la cobla Contemporània. Durant aquest temps la Contemporània ha difós una manera de fer música del tot innovadora, acceptada àmpliament pels programadors i el públic en general."

diumenge, 28 de setembre del 2008

Vienna Vegetable Orchestra

Aquesta peculiar orquetra fa música fent servir només instruments fabricats amb vetetals: flautes-pastanaga, baixos de carbassa, violins de porros, bongos dapi... i creant així el seu propi i extraordinari so. Mireu aquest vídeo per veure'n el procés i el curiosíssim resultat.
Més informació a www.gemueseorchester.org

diumenge, 21 de setembre del 2008

Els primers directors d'orquestra

Abans del Barroc no existia la funció de director d'orquestra pròpiament dita. Aquesta tasca la portava a terme el clavecinista o el primer violí (són molt interessants de veure les partitures de violí principal).
Durant el segle XVII van aparèixer els primers directors d'orquestra que portaven el ritme amb un bastó de 1,5 metres aprox de llargada, marcant la pulsació picant al terra.
Es diu que el compositor francès JB Lully (1632-1697), durant la interpretació d'una obra seva, dirigida per ell, es va donar un cop molt fort al peu. I, arran d'aquesta ferida, que es va cangrenar, va acabar morint. 
Així doncs, és perillós ser director! ;)

dilluns, 15 de setembre del 2008

El Déu que et va pariiir!

Em feia gràcia penjar aquest vídeo perquè fa poc vam descobrir que... hi ha gent que encara NO l'havia vist!!!

(Jordi, perquè el puguis veure tants cops com vulguis!) ;)

diumenge, 14 de setembre del 2008

Els números

Avui una petita curiositat...
Fixeu-vos que amb un 8 i un 4 (en castellà... aquí tienes tu retrato) es poden escriure tots els números!
Quina gràcia.

dimecres, 10 de setembre del 2008

Miss Clover

Avui... una de grossa!
A continuació veureu un curt d'animació que ha fet el meu germà gran (sí, sí, el que viu a NY)! Així ja no hi haurà dubtes de quin tipus de feina fa.
I la música... pensada i interpretada per... David Pastor!

dimarts, 9 de setembre del 2008

Mr Bean

La faceta musical del Mr Bean...
Aquest vídeo forma part de tot un espectacle on Rowan Atkinson fa "jocs" amb els instruments i la música.

diumenge, 7 de setembre del 2008

Un Món Musical


World Beat Music és una obra de James Plakovic que, com haureu observat, gràficament representa un mapa del món. El que és interessant, és que es tracta d'una composició musical original que pot ser totalment interpretada. Aquí podeu escoltar-la.

dimecres, 3 de setembre del 2008

Pixar

Us envio un curt d'animació de Pixar relacionat amb la música. Jo el trobo molt divertit i molt ben fet!


I també he trobat l'últim que estan presentant... (em sembla que va davant de Wall-E)


dimarts, 2 de setembre del 2008

The Muppets

The Muppet Show fou un programa de televisió anglès i americà produït per Jim Henson des del 1976-1981. El protagonista és Kermit la Granota, un personatge que també va sortir a Barrio Sesamo.

El programa reflecteix un ambient de vaudeville i show de varieté, a l'antiga. Amb molt d'humor i molt ben fets!

Aquí va un clàssic... el Manha manha!

I no hi pot faltar el "Gripau blau" que nosaltres coneixem!

I, per acabar, una col·laboració amb la Julie Andrews!

(entrada del blog en honor a la família americana)

dimarts, 26 d’agost del 2008

Guia dels cantaires per mantenir el director a ratlla

1. No estiguis mai satisfet amb el to que et dóna per començar, el teu sempre serà millor.

2. Queixa't de la temperatura de la sala d'assaig, de la il·luminació, de la manca d'espai, dels corrents d'aire. Es millor fer-ho quan el director està nerviós.

3. Mira atentament la partitura just abans dels fragments importants.

4. Demana repetir un tros o canviar de seient. Pregunta sovint. Fes veure que ja no pots més. Fes-li creure al director que li estàs fent un favor personal al quedar-te.

5. Aclareix-te sonorament la gola durant les pauses (els tenors estan entrenats a fer això des del naixement). Els passatges instrumentals tranquils són una bona oportunitat per mocar-te.

6. Una bona estona després que un passatge hagi acabat, pregunta al director si el teu "do greu" estava afinat. Això és especialment efectiu si no hi havia cap "do greu" o no et tocava cantar.

7. Espera que l'assaig estigui ben començat per dir-li al director que no tens partitura.

8. Als moments dramàtics de la música (mentre el director s'emociona bestialment) encarrega't que la teva part soni buida i decevedora.

9. Mira el teu rellotge sovint. Sacseja'l incrèdul de tant en tant.

10. Sempre que et sigui possible, canta la teva part una octava per sota o per sobre d'allò que està escrit. Això resulta un excel·lent entrenament per l'oïda del director. Si se n'adona, nega-ho amb vehemència i digues-li que segurament ha sentit els harmònics.

11. Digues-li al director: "No n'estic segur del ritme". Els directors són sempre sensibles a la seva "tècnica de batuta". Insisteix-hi.

12. Si esteu cantant en un idioma poc familiar pel director, pregunta-li totes les paraules de les que no entenguis el significat. Ocasionalment, digues la paraula dues vegades i pregunta-li quina pronunciació prefereix, assegurant-te que dius exactament el mateix les dues vegades. Si et fa notar la seva similaritat, posa una cara de total menyspreu i murmura amb veu baixa sobre les "subtilitats de la inflexió".

13. Si hi hagut algun error mentre es canta comenta-ho abans de que el director pugui fer-ho, t'estarà molt agraït.

14. Pregunta-li al director si ha sentit la gravació de la peça que estàs assajant feta per en Bernstein. Això implica que podria aprendre-hi alguna cosa. També és bo preguntar-li: "És la primera vegada que dirigeix aquesta peça?"

15. Si estàs frasejant diferent que els altres cantaires de la teva corda, mantent-te en la teva. No li preguntis al director quina era la bona, fins que hagi acabat el concert.

16. Si has d'explicar alguna cosa al del costat fes-ho quan el director doni l'entrada.

17. Com més còmodament assegut estaràs, millor cantaràs.

18. Finalment, recorda: "més piano = més lent"

(sóc fora de vacances... a NYC ;) i no tinc temps de penjar res. Per això avui toca un de típic però prou bo)

divendres, 15 d’agost del 2008

Les Luthiers

Suposo que no deu quedar ningú que no conegui Les Luthiers... aquell grup humorístic argentí que es fan els seus propis instruments (d'aquí el nom). Doncs bé, per si encara queda algú analfabet en aquest tema... aquí teniu un dels seus gags!

dimarts, 12 d’agost del 2008

La venganza de Don Mendo

Aquí va una poesia que, de ben petits, la sentiem per casa. Jo encara no me la sé, però a moments em venen trossos a la memòria i, la veritat, em porta bons records.
La venganza de Don Mendo

A siete leguas de Pinto
Y veinte de Marmolejo
Existe un castillo viejo
Que edificó Chindasvinto.

Perteneció a un gran señor,
Algo feudal y algo bruto.
Se llamaba Sisebuto,
Y su esposa, Leonor.

Cunebunda su hermana,
Y su madre Berenguela.
Y una tía de su abuela
Atendía por Mariana.

Su cuñado, Vitelio,
Cleopatra su tía,
Una prima, Rosalía,
Y su hijo mayor, Rogelio.

Era una noche de invierno.
Noche cruda, tenebrosa.
Noche terrible, espantosa.
Noche atroz. Noche de infierno.

Noche triste, noche helada,
Noche fría, noche oscura,
Noche llena de amargura,
Noche infausta... Noche irada.

En un gótico salón
Dormitaba Sisebuto,
Y un lebrel seco y enjuto
Roncaba en el portalón.

Con aullido lastimero
El viento afuera soplaba,
E inclemente se escuchaba
El ruido del aguacero.

Cabalgando en un corcel
De color verde botella,
Raudo como una centella,
Llega al castillo un doncel.

Empapadas trae las ropas
Por el efecto de las aguas,
Y como no lleva paraguas,
Llega el pobre hecho una sopa.

Salta el foso, trepa el muro.
La poterna está cerrada."
¿Me habrá dado mico mi amada?",
Pregunta. "¡Pues vaya un apuro!"

En estas, algo que resbala
Siente sobre su cabeza.
Levanta el brazo, y tropieza
Con las cuerdas de una escala.

"¡Ah!", dice con fiero acento.
"¡Ah!", vuelve a decir, gozoso.
"¡Ah!", repite al fin, victorioso.
"¡Ah! ¡Ah! ¡Ah!", y así hasta ciento.

Trepa que trepa que trepa,
Sube que sube que sube,
En brazos cae de un querube:
La hija del conde, la Pepa.

En lujoso camerín
Introduce a su adorado,
Y al notar que está mojado,
Lo seca bien con serrín.

"Lisardo, mi bien, mi anhelo.
El único al que yo adoro,
El de los cabellos de oro,
El de la nariz de cielo..."

"Dime, Lisardo mío,
¿Qué sientes, Lisardo amado?
¿No sientes nada a mi lado?"
Y él responde: "Siento ... frío".

"¿Frío has dicho?
¡Esto me espanta!
¿Frío? ¡Esto me inquieta!
No llevarás camiseta, ¿Verdad?
Pues, ¡toma esta manta!"

"Y ahora, hablemos del cariño
Que a nuestras almas disloca.
Yo, te quiero como loca".
-"Y yo te adoro como un niño".

-"¡Mi pasión raya en locura!"
-"Y la mía en arrebato".
-"Si no me quieres, ¡me mato!"
-"Si me olvidas ... Me hago cura".

"¿Cura, tú? ¡Por Dios bendito!
No repitas esta frase,
En jamás de los jamáses.
Pues ¡estaría bonito!"

"Desde mi más tierna infancia
Hija soy de Sisebuto.
Y aunque mi padre es un bruto,
Y aunque es mucha su arrogancia,"

"Y aunque temo sus furores,
Y aunque sé a lo que me expongo...
¡Huyamos! ¡Huyamos al Congo,
A ocultar nuestros amores!"

-"¡Bien dicho! ¡Bien has hablado!
¡Huyamos, aunque se enojen!
Y si algún día nos cogen,
¡Que nos quiten lo bailado!"

En estas, un fuerte resoplido
Retumbó, sonando fiero.
"¿Oyes?", dice el caballero.
Y ella: "Es el perro, ¡que nos ha olido!"

Por una puerta excusada,
Y cual terrible huracán,
Entra un conde, luego un can.
Luego nadie. Luego, nada.

"¡Hija infame!", ruge el Conde.
"¿Qué haces con este señor?
¿Dónde has dejado mi honor?
¿Dónde? ¿Dónde? ¿Dónde?"

"Y tú, cruel, villano,
Antipático ... ¡Repara
Cómo señalo tu cara
Con los dedos de mi mano!"

En estas saca un puñal,
Y de un solo golpe certero,
Introduce el frío acero
Junto a la espina dorsal.

El pobre, naturalmente,
La diñó como un conejo.
Ella, frunció el entrecejo
Y enloqueció de repente.

También volvió el Conde loco
A resultas del espanto.
El perro, no llegó a tanto,
Pero le faltó muy poco.

Desde aquella noche de horror
Nada se volvió a saber
Del Conde, de su mujer,
La llamada Leonor,

De Cunebunda, su hermana,
De su madre, Berenguela,
De la tía de su abuela
Que atendía por Mariana,

De su cuñado, Vitelio,
De Cleopatra, su tía,
De su prima Rosalía
Ni de su hijo mayor, Rogelio.

Y aquí acaba la leyenda,
Verídica, interesante,
Romántica, fulminante,
Estremecedora y horrenda,

Que me viene a la memoria,

De aquel castillo viejo,
Que edifició Chindasvinto
A siete leguas de Pinto
Y veinte de Marmolejo.
FIN

dilluns, 11 d’agost del 2008

NOVES IDEES

Hola a tothom!
Avui m'he llevat amb noves idees... Fa uns dies, dinant amb les nenes, vam dir que seria interessant trobar un espai "internàutic" per compartir opinions sobre llibres. Així que m'hi he posat i la solució que he trobat, per ara, és crear un blog paral·lel que es diu Compartim... llibres on proposo que hi anem penjant tot el que se'ns acudeixi. Com que em sembla que no es poden fer escrits a un blog que no és teu (si algú sap com es soluciona que m'ho digui!), proposo que m'envieu mails amb la vostra proposta i jo les penjaré, posant-hi el vostre nom, clar!
I, posats a fer, també n'he fet un que es diu Compartim... pel·lícules, per fer més del mateix! ;)

Hi ha:
Compartim llibres
www.compartimllibres.blogspot.com
envieu-me mails a compartimllibres@gmail.com

Compartim pel·lícules
www.compartimpellicules.blogspot.com
envieu-me mails a compartimpellicules@gmail.com

diumenge, 10 d’agost del 2008

El Tricicle i Julio Iglesias

Aquí teniu un clàssic que, un dia o altre, havia de sortir a aquest blog. Remember when!

dijous, 7 d’agost del 2008

Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort

En Narcís, un bon amic té un grup de música pop-folk (és així?) molt bo! Aquí hi teniu alguns videoclips que he trobat al YouTube:

Si els voleu conèixer millor, aneu a http://www.narcisperich.com/ o a http://www.myspace.com/narcisperich

(Narcís, m'he guanyat 10 punts, eh!?) ;)

diumenge, 3 d’agost del 2008

Una jove promesa

Aquí va una altra japonesa (oi?), sembla impossible! A mi em fa patir i tot, tan petita...

dimecres, 30 de juliol del 2008

Bach estudiant!

Es diu de l'organista danès Dietrich Buxtehude fou tan famós amb els seus concerts de "Música al capvespre", que l'any 1705, quan Bach tenia 20 anys i estava insatisfet de la seva feina, va recórrer a peu gairebé 400 quilòmetres per anar a escoltar-lo a Lübeck.
Aquest viatge va reforçar la influència de l'estil de Buxtehude com a fonament de l'obra primerenca de Bach.

dimarts, 29 de juliol del 2008

Slow Motion Picture

Amb la nova tecnologia s'estan fent molts experiments:
El slow-motion (camara lenta) és una tècnica cinematogràfica que permet retardar artificialment una acció, amb la finalitat d'augmentar l'impacte visual o emocional.

Això s'obté rodant una escena amb un número d'imatges per segon superior a la velocitat de projecció. Al passar el registre amb la "velocitat" normal, l'escena, més llarga, fa l'efecte de desenvolupar-se lentament.

Mireu quins exemples!




dilluns, 28 de juliol del 2008

La relació espai-temps és complexa...

L'altre dia els meus cunyats van fer una observació que us traspasso:
"Érem a Girona (a uns 100 km de Barcelona) i vam pensar: Si anem a 100 km/h tardarem una hora en arribar a casa. Si fem via i anem a 150 km/h, només hauríem de tardar mitja hora. I, seguint la mateixa regla de tres, si anéssim a 200 km/h, ja hi seríem!"
Hauran inventat el canvi de lloc instantani? ;)

divendres, 25 de juliol del 2008

Igudesman & Joo

Un duet de músics humorístics. Tenen un espectacle muntat que es diu: "A Little Nightmare Music", i no fan mala pinta!


dilluns, 21 de juliol del 2008

Musical Furnishing

A veure si ho sé explicar...

Es tracta d'un fuster-inventor-músic (imagino) dit Tor Clausen, d'Olympia, que ha creat unes taules molt especials: tan poden ser usades com a moble o bé com a instrument de percussió.

A mi m'encanta l'invent, m'encanta el disseny i... quan sigui gran en vull una!



Visiteu-lo a http://www.musicalfurnishing.com/ jo he al·lucinat!


dimecres, 16 de juliol del 2008

dissabte, 12 de juliol del 2008

Això són sopranos!

Aquí van una sèrie de sopranos cantant del Do6 al Do7!

(me n'alegro tant de ser mezzo!) :)

___________________________

Extret de YouTube:

Here are some famous opera sopranos singing the 12 notes of the 6th octave, the soprano octave. This octave is mostly female territory. Some males have entered the lower end of this octave by use of male head voice or strong falsetto but above E6 their sound is too thin (e.g. whistle), compared to the female head voice.

1. Birgit Nilsson singing a C6 in "O patria mia".

2. Beverly Sills singing a pretty flat D6 (with a undervibrato down to C#6) in "vieni fra queste".

3. Kathleen Battle singing a D6 in the Grossmächtigen Prinzessin aria.

4. Maria Callas singing a Eb6 in the mad scene.

5. Leontyne Price singing a E6 in "caro nome".

6. Natalie Dessay singing a F6 from "voix du printemps".

7. Natalie Dessay singing a F#6 from aria "duo de la mouche" by Offenbach.

8. Natalie Dessay singing two short G6 from the popoli di Tessaglia aria.

9. Natalie Dessay singing a G#6 from the aria "ombre legere" by Meyerbeer.

10. Mado Robin singing a A6 from her best of CD.

11. Mado Robin singing a Bb6 from her best of CD.

12. Mado Robin singing another Bb6 from the mad scene.

13. Marie-Sol Chevalier singing a C6 and then a C7!

Enjoy!

dijous, 10 de juliol del 2008

dimecres, 2 de juliol del 2008

dimarts, 24 de juny del 2008

Efectes de la música

"Tal vez ustedes ya hayan oído hablar del efecto Mozart, expresión que se refiere al poder transformador de la música de Mozart y sus efectos en la salud, educación y bienestar, especialmente de los niños. Recientemente los especialistas hicieron nuevas investigaciones en estas técnicas de musicoterapia. He aquí los resultados:

Efecto Paganini: el niño habla muy rápido y con palabras extravagantes, pero nunca dice nada importante.

Efecto Bruckner: el niño habla muy lento, se repite con frecuencia y adquiere reputación de profundidad.

Efecto Wagner: el niño se torna megalómano. Es posible que termine casándose con su hermana.

Efecto Beethoven: el niño padece de ataques de ira repentina, depresión y se hace el sordo cuando le hablan.

Efecto Mahler: el niño grita sin parar a todo pulmón durante varias horas diciendo que se va a morir.

Efecto Schoenberg: el niño nunca repite una palabra antes de usar todas las otras de su vocabulario. A veces habla al revés y con el tiempo la gente le deja de poner atención. El niño opina que esto se debe a la incapacidad de la gente de entenderlo.

Efecto Boulez: el niño balbucea bobadas todo el tiempo. Después de un tiempo a la gente ya no le parece gracioso, sin embargo poco importa pues sus amiguitos creen que es un genio.

Efecto Ives: el niño desarrolla una habilidad fenomenal para mantener varias conversaciones al mismo tiempo.

Efecto Philipp Glass: el niño acostumbra decir lo mismo una y otra vez, una y otra vez, una y otra vez, una y otra vez... con mínimas diferencias que nadie nota.

Efecto Stravinsky: el niño tiene una tendencia pronunciada a explosiones de temperamento salvaje, estridente y blasfemo que frecuentemente causan escándalos en el jardín infantil.

Efecto Stockhausen: el niño aprecia en cada ataque terrorista una obra de arte.

Efecto Brahms: el niño habla con una gramática y un vocabulario maravillosos siempre que sus frases contengan múltiplos de 3 (3, 6, 9 palabras, etc.)... Sin embargo, sus frases de 4 o 8 palabras resultan bobas y poco inspiradas.

Y claro, el Efecto John Cage: el niño no habla nada durante 4 minutos y 33 segundos. Es el niño preferido de 9 de cada 10 profesores.

divendres, 20 de juny del 2008

dilluns, 16 de juny del 2008

Hemisferis

Cap on gira la noia del dibuix? en el sentit del rellotge o en el contrari? Mira bé i després llegeix la resposta.











Si veus la noia girant en el sentit de les busques del rellotge, estàs fent servir el costat dret del cervell, CREATIU.
Si la veus girar en sentit contrari a les busques del rellotge estàs fent servir el costat esquerre, RACIONAL.
Algunes persones la veuen girar en ambdós sentits, però gairebé tothom ho veu només en un d'ells. Si intentes veure girar la figura en l'altre sentit i ho aconsegueixes, tens alta flexibilitat per canviar de enfocament i uses les dues parts dels cervell amb igual facilitat. No és un acudit, es pot veure girar cap a les dues direccions!!! Prova d'entrenar-te i desenvolupar ambdós hemisferis!

Mozart patinant

dilluns, 9 de juny del 2008

Oh, when the Saints!

Forma part de "The Five Pennies", són en Louis Amstrong i el Danny Kaye. No coneixia aquesta pel·lícula, però us asseguro que la veuré!
Això és improvitzar! I la resta són tonteries...

diumenge, 8 de juny del 2008

EXAMEN DE MÚSICA

Un clàssic que potser alguns no coneixeu...
Enviat per un professor d’ESO. Diu que és de veritat i que ha intentat respectar les faltes d'ortografia:

1. La orquesta: definición, esquema de distribución de los instrumentos y criterio de colocación de estos instrumentos
La orquesta es cuando se juntan mucha gente que toca, y toca la música. Los instrumentos se colocan unos delante y otros detras y eso depende del tamaño, por ejemplo la gaita se coloca siempre delante.


2. Características generales de la música barroca.
Creo que ay un despiste en la pregunta, me parece que es la musica marroca. Voy a contestar esto. La musica Marroca es la de los moros de Marruecos que es muy importante porque la tocaban los moros cuando ivan a la batallas de conquista.


3. Beethoven.
Este era un señor sordo que compuso la letra de Miquel Rios o sea el hino de la alegria. Pero cuando la izo no era de rocks. Daba muchos conciertos en la epoca de Franco y hizo también “Para Luisa” que no tienen paranjon en la historia de la musica.


4. Vocabulario musical. Define...
BARÍTONO: Es el que lleva la barita o sea el que dirije a los otros.
TENOR: Es un cantante como Placido Domingo
SOPRANO: Esto no lo se.
VILLANCICO: Es lo que se canta en Navidad cerca del arbol.
SINFONIA: Es lo que tocan las orquestas
MOVIMIENTO ADAGIO: Esto no lo trae mi libro
MOVIMIENTO ALLEGRO: Que lo cantan los músicos cuando o sea estan contentos.


5. Brevemente comenta las características de tu grupo/cantante/compositor favorito.
A mi me gusta mucho toda la musica tanto asi la vieja y la de ahora. Ejemplo: de la vieja Carminha Furada, Maller y Faya que era español, de los nuevos me gusta Mecano, Siniestro Total, Los Burros, Allatola no me toques la pirola (con perdon) y otros muchos en general.


Nota: es veu que va anar a protestar perquè el van suspendre!

divendres, 6 de juny del 2008

Patrons de Chladni

Segons apunts de Sonologia de l'ESMUC:

"Podem visualitzar els modes de vibració del so a les diferents freqüències de ressonància d'objectes amb superfícies planes, com ara les plaques i les membranes. Si es posa sorra o qualsevol tipus de pols fina a la superfície, quan aquesta vibra la pols es mou cap a les zones on no hi ha moviment, els nodes. Els dibuixos fets d'aquesta manera es diuen "Patrons de Chladni" i ens ajuden a entendre els moviments de les tapes de guitarres, violins, pianos i altres instruments"

dissabte, 31 de maig del 2008

dijous, 29 de maig del 2008

Schumann i el Virtuosisme

Durant el Romanticisme, es va produir, especialment, una nova valoració de l'intèrpret per damunt d'altres consideracions musicals, cosa que va portar molts autors a escriure passatges d'una gran dificultat i que requerien un virtuosisme extremat.

Cap a 1830, Robert Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtuós i admirava l'execució dels més importants concertistes de la seva època, com Niccolò Paganini (violí) i Franz Liszt (piano). Es diu que es va lligar el dit intermig amb un pes per tal d'aconseguir major independència dels dits i perfeccionar la tècnica al piano. Aquest "experiment" li va causar una paràl·lisi a la seva mà que va estroncar tota aspiració de concertista, i hagué de dedicar-se a la composició. Aquesta desgràcia fou la que ha fet que es convertís finalment en un dels més reconeguts compositors del seu segle.

dimarts, 27 de maig del 2008

dissabte, 17 de maig del 2008

L'obra de Mozart

S'ha calculat que si un copiador transcrigués tota l'obra musical de Wolfang Amadeus Mozart (1756-1791) necessitaria uns vint-i-cinc anys per acabar la tasca, treballant deu hores al dia.

Aquesta és una de les moltes raons de perquè Mozart és considerat uns dels millors compositors de música clàssica.Va començar als 4 anys component minuets i obres que per la seva edat eren impressionants, i va acabar deixant-nos amb una col·lecció molt extensa que constava principalment de 626 opus: 41 simfonies, més de 30 concerts per a varis instruments, moltes sonates, 61 divertiments i 22 òperes.

dijous, 15 de maig del 2008

PER MOLTS ANYS!

Ara que és primavera... i és època d'aniversaris, penjo aquest vídeo que trobo molt xulo dedicat a tota la gent que fa o ha fet l'aniversari.

dissabte, 10 de maig del 2008

Bobby Mcferrin

Pels que no conegueu encara el Bobby Mcferrin... val la pena!

Ahir el vam anar a sentir al Palau de la Música amb l'Orfeó Català!!!

dilluns, 5 de maig del 2008

Música i pilotes

"Dóna el pego", no? Tot i ser un muntatge... (a mi m'ho sembla)

dilluns, 28 d’abril del 2008

Formigues




Un bon dia vaig entrar a una web:

http://www.fabiovettori.com i hi vaig trobar moltíssimes il·lustracions de formigues. N'hi ha de molt xules (aquesta potser no és un bon exemple).

Així que, us convido a entrar-hi i tafanejar. I, Sr Fabio, si llegeix això, ja ho sap... una petita comissió no farà mal! ;)

divendres, 25 d’abril del 2008

Una curiositat inútil

"Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Simfonia de Beethoven"

dijous, 24 d’abril del 2008