Abans del Barroc no existia la funció de director d'orquestra pròpiament dita. Aquesta tasca la portava a terme el clavecinista o el primer violí (són molt interessants de veure les partitures de violí principal).
Durant el segle XVII van aparèixer els primers directors d'orquestra que portaven el ritme amb un bastó de 1,5 metres aprox de llargada, marcant la pulsació picant al terra.
Es diu que el compositor francès JB Lully (1632-1697), durant la interpretació d'una obra seva, dirigida per ell, es va donar un cop molt fort al peu. I, arran d'aquesta ferida, que es va cangrenar, va acabar morint.
Així doncs, és perillós ser director! ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada