el més estrany del cas, per a mi, és com aguanten el somriure la gran majoria d'adults entre el públic durant tanta i tanta estona de burla.lamentable, sens dubte, l'arrossegar una broma domèstica fins a una dimensió tan desproporcionada. però el nen sobreviurà als seus pares.
això espero Guillem!pobre criatura...
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
el més estrany del cas, per a mi, és com aguanten el somriure la gran majoria d'adults entre el públic durant tanta i tanta estona de burla.
lamentable, sens dubte, l'arrossegar una broma domèstica fins a una dimensió tan desproporcionada. però el nen sobreviurà als seus pares.
això espero Guillem!
pobre criatura...
Publica un comentari a l'entrada