Durant el Romanticisme, es va produir, especialment, una nova valoració de l'intèrpret per damunt d'altres consideracions musicals, cosa que va portar molts autors a escriure passatges d'una gran dificultat i que requerien un virtuosisme extremat.
Cap a 1830, Robert Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtuós i admirava l'execució dels més importants concertistes de la seva època, com Niccolò Paganini (violí) i Franz Liszt (piano). Es diu que es va lligar el dit intermig amb un pes per tal d'aconseguir major independència dels dits i perfeccionar la tècnica al piano. Aquest "experiment" li va causar una paràl·lisi a la seva mà que va estroncar tota aspiració de concertista, i hagué de dedicar-se a la composició. Aquesta desgràcia fou la que ha fet que es convertís finalment en un dels més reconeguts compositors del seu segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada