L'altre dia els meus cunyats van fer una observació que us traspasso:
"Érem a Girona (a uns 100 km de Barcelona) i vam pensar: Si anem a 100 km/h tardarem una hora en arribar a casa. Si fem via i anem a 150 km/h, només hauríem de tardar mitja hora. I, seguint la mateixa regla de tres, si anéssim a 200 km/h, ja hi seríem!"
Hauran inventat el canvi de lloc instantani? ;)
4 comentaris:
Això és semblant a la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga ...
Aquil·les va decidir-se a fer una cursa contra una tortuga. Segur de les seves possibilitats de guanyar-la, Aquil·les va decidir deixar deu segons d'avantatge a la tortuga.
Però quan la tortuga ja era a 2 metres d'ell, va començar a pensar ...
"La tortuga és a 2 metres de mi. Per arribar a la seva posició, he d'arribar al punt mig que ens separa, que és a 1 metre de distància. Però per arribar a aquest punt he de passar pel punt mig del punt mig, és a dir a 0.5 metres. I per arribar a aquest punt he de passar pel punt mig del punt mig del punt mig ... I aixì per sempre !"
I, adonant-se que havia de passar per infinits punts intermitjos, va declarar-se vençut; perquè mai, encara que tingués tot el temps del món, no podria passar per infinits punts que els separaven.
Vaja! Jo em pensava que el filòsof de casa era el germà petit! ;)
D'algun lloc li deu venir...
Ja ja! el germà petit serà filòsof, però tu no ets matemàtica, eh, Mariona?
Si hi ha 100 km, per arribar en mitja hora has d'anar a 200km/h i no a 150! (si en una hora en fas 200, en mitja 100)! jajaja!
ai ai ai...
a veure... aquests familiars teus, mariona, que no vagin al concurs de saber-ne més que els nens.
"toda persona medianamente culta después de Kant sabe que" la relació entre espai i temps és fàcil (si tinc més camí, necessitaré més estona).
la que és més "difícil" és la de la velocitat-temps!! perquè la velocitat ja és una relació entre espai-temps (kilòmetres dividits segon), i si es torna a relacionar amb el temps es complica... aparentment.
la clau l'ha dita en Narcís: si volen trigar la MEITAT (1/2) de temps, han de viatjar el DOBLE (2/1) de ràpidament. aquesta regla funciona en tots els casos...
si es conforméssin amb trigar 5/6 d'hora (50 minuts) els pots assegurar que hauríen de desplaçar-se a 6/5 de 100km/h, i almenys, així viatjarien dins els paràmetres de la legalitat viària que impera en els nostres dies.
que facin un repàs a la proporcionalitat directa i inversa dels llibres de primer d'ESO.
i sobre el comentari d'en Lluís, cal esmentar que l'anècdota que hi explica és la famosa paradoxa de Zenó. era un tema que els duia de corcoll, als grecs de fa dos mil anys: no s'explicaven que una mesura finita pogués expressar-se com a suma d'infinitat de mesures menors... i sí que es pot. la pega és que el tema del viatge de Girona a Barcelona en més o en menys temps, realment, poc hi té a veure... llevat del fet que pugui causar, ocasionalment, maldecaps a algunes persones.
Publica un comentari a l'entrada