Guia dels cantaires per mantenir el director a ratlla

1. No estiguis mai satisfet amb el to que et dóna per començar, el teu sempre serà millor.

2. Queixa't de la temperatura de la sala d'assaig, de la il·luminació, de la manca d'espai, dels corrents d'aire. Es millor fer-ho quan el director està nerviós.

3. Mira atentament la partitura just abans dels fragments importants.

4. Demana repetir un tros o canviar de seient. Pregunta sovint. Fes veure que ja no pots més. Fes-li creure al director que li estàs fent un favor personal al quedar-te.

5. Aclareix-te sonorament la gola durant les pauses (els tenors estan entrenats a fer això des del naixement). Els passatges instrumentals tranquils són una bona oportunitat per mocar-te.

6. Una bona estona després que un passatge hagi acabat, pregunta al director si el teu "do greu" estava afinat. Això és especialment efectiu si no hi havia cap "do greu" o no et tocava cantar.

7. Espera que l'assaig estigui ben començat per dir-li al director que no tens partitura.

8. Als moments dramàtics de la música (mentre el director s'emociona bestialment) encarrega't que la teva part soni buida i decevedora.

9. Mira el teu rellotge sovint. Sacseja'l incrèdul de tant en tant.

10. Sempre que et sigui possible, canta la teva part una octava per sota o per sobre d'allò que està escrit. Això resulta un excel·lent entrenament per l'oïda del director. Si se n'adona, nega-ho amb vehemència i digues-li que segurament ha sentit els harmònics.

11. Digues-li al director: "No n'estic segur del ritme". Els directors són sempre sensibles a la seva "tècnica de batuta". Insisteix-hi.

12. Si esteu cantant en un idioma poc familiar pel director, pregunta-li totes les paraules de les que no entenguis el significat. Ocasionalment, digues la paraula dues vegades i pregunta-li quina pronunciació prefereix, assegurant-te que dius exactament el mateix les dues vegades. Si et fa notar la seva similaritat, posa una cara de total menyspreu i murmura amb veu baixa sobre les "subtilitats de la inflexió".

13. Si hi hagut algun error mentre es canta comenta-ho abans de que el director pugui fer-ho, t'estarà molt agraït.

14. Pregunta-li al director si ha sentit la gravació de la peça que estàs assajant feta per en Bernstein. Això implica que podria aprendre-hi alguna cosa. També és bo preguntar-li: "És la primera vegada que dirigeix aquesta peça?"

15. Si estàs frasejant diferent que els altres cantaires de la teva corda, mantent-te en la teva. No li preguntis al director quina era la bona, fins que hagi acabat el concert.

16. Si has d'explicar alguna cosa al del costat fes-ho quan el director doni l'entrada.

17. Com més còmodament assegut estaràs, millor cantaràs.

18. Finalment, recorda: "més piano = més lent"

(sóc fora de vacances... a NYC ;) i no tinc temps de penjar res. Per això avui toca un de típic però prou bo)

Les Luthiers

Suposo que no deu quedar ningú que no conegui Les Luthiers... aquell grup humorístic argentí que es fan els seus propis instruments (d'aquí el nom). Doncs bé, per si encara queda algú analfabet en aquest tema... aquí teniu un dels seus gags!

La venganza de Don Mendo

Aquí va una poesia que, de ben petits, la sentiem per casa. Jo encara no me la sé, però a moments em venen trossos a la memòria i, la veritat, em porta bons records.

La venganza de Don Mendo

A siete leguas de Pinto

Y veinte de Marmolejo

Existe un castillo viejo

Que edificó Chindasvinto.

Perteneció a un gran señor,

Algo feudal y algo bruto.

Se llamaba Sisebuto,

Y su esposa, Leonor.

Cunebunda su hermana,

Y su madre Berenguela.

Y una tía de su abuela

Atendía por Mariana.

Su cuñado, Vitelio,

Cleopatra su tía,

Una prima, Rosalía,

Y su hijo mayor, Rogelio.

Era una noche de invierno.

Noche cruda, tenebrosa.

Noche terrible, espantosa.

Noche atroz. Noche de infierno.

Noche triste, noche helada,

Noche fría, noche oscura,

Noche llena de amargura,

Noche infausta... Noche irada.

En un gótico salón

Dormitaba Sisebuto,

Y un lebrel seco y enjuto

Roncaba en el portalón.

Con aullido lastimero

El viento afuera soplaba,

E inclemente se escuchaba

El ruido del aguacero.

Cabalgando en un corcel

De color verde botella,

Raudo como una centella,

Llega al castillo un doncel.

Empapadas trae las ropas

Por el efecto de las aguas,

Y como no lleva paraguas,

Llega el pobre hecho una sopa.

Salta el foso, trepa el muro.

La poterna está cerrada."

¿Me habrá dado mico mi amada?",

Pregunta. "¡Pues vaya un apuro!"

En estas, algo que resbala

Siente sobre su cabeza.

Levanta el brazo, y tropieza

Con las cuerdas de una escala.

"¡Ah!", dice con fiero acento.

"¡Ah!", vuelve a decir, gozoso.

"¡Ah!", repite al fin, victorioso.

"¡Ah! ¡Ah! ¡Ah!", y así hasta ciento.

Trepa que trepa que trepa,

Sube que sube que sube,

En brazos cae de un querube:

La hija del conde, la Pepa.

En lujoso camerín

Introduce a su adorado,

Y al notar que está mojado,

Lo seca bien con serrín.

"Lisardo, mi bien, mi anhelo.

El único al que yo adoro,

El de los cabellos de oro,

El de la nariz de cielo..."

"Dime, Lisardo mío,

¿Qué sientes, Lisardo amado?

¿No sientes nada a mi lado?"

Y él responde: "Siento ... frío".

"¿Frío has dicho?

¡Esto me espanta!

¿Frío? ¡Esto me inquieta!

No llevarás camiseta, ¿Verdad?

Pues, ¡toma esta manta!"

"Y ahora, hablemos del cariño

Que a nuestras almas disloca.

Yo, te quiero como loca".

-"Y yo te adoro como un niño".

-"¡Mi pasión raya en locura!"

-"Y la mía en arrebato".

-"Si no me quieres, ¡me mato!"

-"Si me olvidas ... Me hago cura".

"¿Cura, tú? ¡Por Dios bendito!

No repitas esta frase,

En jamás de los jamáses.

Pues ¡estaría bonito!"

"Desde mi más tierna infancia

Hija soy de Sisebuto.

Y aunque mi padre es un bruto,

Y aunque es mucha su arrogancia,"

"Y aunque temo sus furores,

Y aunque sé a lo que me expongo...

¡Huyamos! ¡Huyamos al Congo,

A ocultar nuestros amores!"

-"¡Bien dicho! ¡Bien has hablado!

¡Huyamos, aunque se enojen!

Y si algún día nos cogen,

¡Que nos quiten lo bailado!"

En estas, un fuerte resoplido

Retumbó, sonando fiero.

"¿Oyes?", dice el caballero.

Y ella: "Es el perro, ¡que nos ha olido!"

Por una puerta excusada,

Y cual terrible huracán,

Entra un conde, luego un can.

Luego nadie. Luego, nada.

"¡Hija infame!", ruge el Conde.

"¿Qué haces con este señor?

¿Dónde has dejado mi honor?

¿Dónde? ¿Dónde? ¿Dónde?"

"Y tú, cruel, villano,

Antipático ... ¡Repara

Cómo señalo tu cara

Con los dedos de mi mano!"

En estas saca un puñal,

Y de un solo golpe certero,

Introduce el frío acero

Junto a la espina dorsal.

El pobre, naturalmente,

La diñó como un conejo.

Ella, frunció el entrecejo

Y enloqueció de repente.

También volvió el Conde loco

A resultas del espanto.

El perro, no llegó a tanto,

Pero le faltó muy poco.

Desde aquella noche de horror

Nada se volvió a saber

Del Conde, de su mujer,

La llamada Leonor,

De Cunebunda, su hermana,

De su madre, Berenguela,

De la tía de su abuela

Que atendía por Mariana,

De su cuñado, Vitelio,

De Cleopatra, su tía,

De su prima Rosalía

Ni de su hijo mayor, Rogelio.

Y aquí acaba la leyenda,

Verídica, interesante,

Romántica, fulminante,

Estremecedora y horrenda,

Que me viene a la memoria,

De aquel castillo viejo,

Que edifició Chindasvinto

A siete leguas de Pinto

Y veinte de Marmolejo.
FIN

NOVES IDEES

Hola a tothom!
Avui m'he llevat amb noves idees... Fa uns dies, dinant amb les nenes, vam dir que seria interessant trobar un espai "internàutic" per compartir opinions sobre llibres. Així que m'hi he posat i la solució que he trobat, per ara, és crear un blog paral·lel que es diu Compartim... llibres on proposo que hi anem penjant tot el que se'ns acudeixi. Com que em sembla que no es poden fer escrits a un blog que no és teu (si algú sap com es soluciona que m'ho digui!), proposo que m'envieu mails amb la vostra proposta i jo les penjaré, posant-hi el vostre nom, clar!
I, posats a fer, també n'he fet un que es diu Compartim... pel·lícules, per fer més del mateix! ;)

Hi ha:
Compartim llibres
www.compartimllibres.blogspot.com
envieu-me mails a compartimllibres@gmail.com

Compartim pel·lícules
www.compartimpellicules.blogspot.com
envieu-me mails a compartimpellicules@gmail.com

El Tricicle i Julio Iglesias

Aquí teniu un clàssic que, un dia o altre, havia de sortir a aquest blog. Remember when!

Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort

En Narcís, un bon amic té un grup de música pop-folk (és així?) molt bo! Aquí hi teniu alguns videoclips que he trobat al YouTube:

Si els voleu conèixer millor, aneu a http://www.narcisperich.com/ o a http://www.myspace.com/narcisperich

(Narcís, m'he guanyat 10 punts, eh!?) ;)

La coherència

Una jove promesa

Aquí va una altra japonesa (oi?), sembla impossible! A mi em fa patir i tot, tan petita...

Bach estudiant!

Es diu de l'organista danès Dietrich Buxtehude fou tan famós amb els seus concerts de "Música al capvespre", que l'any 1705, quan Bach tenia 20 anys i estava insatisfet de la seva feina, va recórrer a peu gairebé 400 quilòmetres per anar a escoltar-lo a Lübeck.
Aquest viatge va reforçar la influència de l'estil de Buxtehude com a fonament de l'obra primerenca de Bach.

Slow Motion Picture

Amb la nova tecnologia s'estan fent molts experiments:
El slow-motion (camara lenta) és una tècnica cinematogràfica que permet retardar artificialment una acció, amb la finalitat d'augmentar l'impacte visual o emocional.

Això s'obté rodant una escena amb un número d'imatges per segon superior a la velocitat de projecció. Al passar el registre amb la "velocitat" normal, l'escena, més llarga, fa l'efecte de desenvolupar-se lentament.

Mireu quins exemples!